El periodista Carlos Sentís recibe la medalla de oro al Mérito en el Trabajo

BARCELONA.- El periodista barcelonés Carlos Sentís, de 97 años, ha recibido la medalla de oro al Mérito en el Trabajo de la mano del ministro de Trabajo, Celestino Corbacho, en el Colegio de Periodistas de Cataluña.

"Escribir es trabajar como un buey", ha reflexionado Sentís, que con 97 años todavía escribe un artículo diario en 'La Vanguardia', tal y como se ha recordado por el propio ministro.

Sentís ha reflexionado sobre el trabajo de periodista, sobre las diversas labores que se llevan a cabo en un periódico y ha recordado las épocas más heroicas del reporterismo.

"A Josep Pla, por ejemplo le gustaba discutir y a veces incluso llevaba la contraria a su interlocutor aunque en el fondo estuviese de acuerdo con las opiniones de aquella persona", ha declarado tras recibir la condecoración, al recordar diversas personalidades de la literatura y el periodismo con las que se ha codeado.

Según Carlos Sentís, "no se puede juzgar al periodista por el tiempo que ha tardado en hacer el artículo sino por si lo ha hecho bien o mal".

"No sé por qué tengo fama de trabajador", ha ironizado Sentís y ha señalado que otros coetáneos suyos como Josep Pernau, eran más trabajadores que él. "Todos los periodistas son grandes trabajadores y en todo caso sí acepto la medalla en nombre de todos ellos", ha señalado para finalizar su alocución.

Corbacho en su discurso previo ha declarado que "es imposible olvidar su crónicas de la inmigración del denominado Transmiseriano", el tren que traía los inmigrantes de Murcia a Cataluña.

"Casualmente es uno de los que llegó del transmiseriano el que hoy le otorga la medalla", ha señalado el ministro que ha calificado "un gran honor" entregarle la medalla.

En el acto estaban el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras; el decano del Colegio de Periodistas, Josep Carles Rius; el director de 'La Vaguardia', Josep Antich, además del líder de Unió, Josep Antoni Duran i Lleida.

Biografía

Carles Sentís i Anfruns (Barcelona, 1911) és un periodista català. Fou un dels principals artífexs del retorn a Catalunya de Tarradellas des de l'exili.

Va ser també secretari del conseller de Finances de la Generalitat, Martí Esteve, al govern de Lluís Companys; Esteve militava a Acció Catalana (centre-esquerra), no a ERC, el partit del president. Després dels fets d'octubre de 1934, que acaben amb el govern català detingut (Sentís també és fet presoner al Ciudad de Cádiz), s'apropa a l'entorn periodístic de la Lliga de Cambó i, en esclatar la guerra, se'n va a Itàlia amb altres periodistes afins.

Participa als serveis d'informació de Cambó, fent informes per a ell, que nodreixen tant mitjans de comunicació conservadors d'arreu com les mateixes tropes franquistes.

Va néixer el 9 de desembre de 1911 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, ampliant posteriorment els seus estudis a La Sorbona de París.

L'any 1986 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1998 amb el Premi Nacional de Periodisme, concedits ambdós guardons per la Generalitat de Catalunya. Així mateix també ha rebut la Legió d'Honor de França en grau de comendador.

Va iniciar la seva activitat periodística als anys trenta col·laborant amb els diaris "La Publicitat", "L'Instant" i "La Veu de Catalunya"; i a setmanaris com Mirador, on va destacar la seva sèrie de reportatges sobre el "Transmiserià", els autocars clandestins que transportaven immigrants de Múrcia i Andalusia cap a Catalunya, on va viatjar fent-se passar per un d'ells, anticipant les modernes tècniques del reporterisme.

Durant la dècada del 1940 fou corresponsal de guerra de diversos mitjans, destacant les seves cròniques als diaris "ABC" i "La Vanguardia", sobre els conflictes de l'Àfrica. Posteriorment, al finalitzar la Segona Guerra Mundial, assistí a l'alliberament del camp de concentració nazi de Dachau per part de l'exèrcit nord-americà i a les sessions dels Judicis de Nuremberg.

Corresponsal durant alguns anys a Nova York i París, ha estat director de l'agència EFE el 1963, del diari Tele/Exprés el 1966 i de Ràdio Barcelona el 1972. Ha estat degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Col·labora a l'"Avui" i "La Vanguardia", del qual és membre del consell de direcció.

L'any 1977 fou escollit en les eleccions generals diputat per la província de Barcelona al Congrés dels Diputats per part del partit Unió del Centre Democràtic (UCD), sent reescollit en les eleccions generals de 1979. Durant la seva estada al Parlament fou nomenat vicepresident de la Comissió d'Afers Estrangers. A l'abandonar el Parlament espanyol l'any 1982 fou nomenat Conseller del Regne.

Des de la seva possició a Madrid fou un dels màxims defensors i partidaris del restabliment de la Generalitat de Catalunya, contribuint activament al retorn del president Josep Tarradellas. L'any 1977 fou nomenat Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya en el primer govern de Josep Tarradellas, càrrec que abandonà el 1980.

Obra escrita

1986: Ara; 1994: Viatge en transmiserià; 1995: El procés de Nurenberg viscut per Carles Sentís; 2001: Reviure la Costa Brava; 2002: I de sobte, Tarradellas; 2004: L'Instant abans del 36; 2004: Seis generaciones de Borbones y un cronista; 2006: Memòries d'un espectador.